Una sentència del 24-11-20 de l’Audiència de Barcelona ha condemnat dos activistes per “desordres públics greus” pel fet de participar en un piquet durant la Vaga General del 8-N de 2017. Els fonaments d’aquesta sentència invoquen par primer cop les tesis de la “violència ambiental” escrites pel Tribunal Suprem a la sentència 459/2019 amb que va condemnar i inhabilitar els i les conselleres i dirigents del procés.
En el cas dels companys Francisco Garrobo i Moisès Fernández, la sentencia valora la declaració dels dos Mossos que van presenciar el tall de la Ronda de Dalt, quan diuen que “la situació era de tensió” (cosa obvia en un dia de vaga en que hi ha dues visions enfrontades respecte a l’acció) i, en canvi, menysté l’afirmació dels mateixos mossos de que va ser “una manifestació pacífica”.
Per la sentència es condemna la “violència compulsiva” i “els medis intimidatoris” quan per medi d’una manifestació se “segresta la lliure circulació” i s’atempta contra la pau pública dificultant la mobilitat dels ciutadans. El biaix de la sentència és evident i cal mobilitzar-se per evitar que sigui ferma i faci jurisprudència.
La vaga del 8 de Novembre de 2017 ja havia estat judicialitzada quan la patronal Foment del Treball va provar d’il·legalitzar-la denunciant-la com a “vaga política” i no laboral, però no se’n va sortir. La vaga és un dret fonamental i en els motius de la convocatòria hi eren les principals reivindicacions sindicals. Tanmateix, ara l’Audiència, amb aquesta sentencia que encara no és ferma, torna a restringir el dret de vaga considerant un piquet d’extensió de la vaga com una manifestació política no coberta per la convocatòria legal. Això el deixa fora del dret reconegut i en una altra retorsió, la declara “manifestació no autoritzada”, negant-li el dret a la manifestació (que es deriva directament de la llibertat d’expressió). La interpretació expansiva i no pas restrictiva del terme “violència”, com s’ha d’usar amb precisió en dret, converteix el piquet en “desordres públics greus” i aplica condemnes de presó de fins a tres anys i mig.
Cal posar atenció a aquesta sentència que és una fita, no tan sols de la repressió a l’independentisme sinó també als moviments socials. És un pas més de la deriva reaccionària de la justícia espanyola en la línia que va marcar la reforma del Codi penal al 2015, quan l’article 315-3, encara vigent, va tancar temporalment en sentit regressiu un vell debat sobre els límits del dret de vaga. L’esquerra volia precisar-ne el redactat des del 2011 en la Comisión de las Cortes, però la majoria absoluta del PP va imposar l’actual que preveu penes de presó (d’un any i nou mesos a tres anys) per “les coaccions dels piquets de vaga”. Centenars de treballadors/res han estat encausats per aquest motiu i, en canvi, cap empresari condemnat per impedir, reprimir o amenaçar la plantilla perquè no faci una vaga.
Ara el debat ha retornat amb uns parlamentaris del govern de coalició que no acaben de tirar endavant la reforma del Codi penal i uns altres (del PP i de VOX) que fins i tot volen ampliar-ne les penes. Cal tenir en compte que les coaccions en general ja estan tipificades en un altre article i que, respecte al dret de vaga, convé la màxima precisió del redactat perquè només sigui perseguida penalment la violència física i la intimidació directa sobre les persones. Altrament continuarem sotmesos a les interpretacions de jutges conservadors i pro-patronals, pels que el dret al treball només és exigible com a dret a fer l’esquirol el dia que hi ha convocada legalment una vaga.
Toni Marcó i Simó, Plataforma 3 d’octubre
Plataforma 3 d'Octubre 
You must be logged in to post a comment.