Comunicat 3 octubre 2021:

El primer d’octubre de 2017 es va celebrar, convocat com a “vinculant”, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya. Aquest referèndum es  va poder realitzar des de la implicació del conjunt de la ciutadania en la seva organització; legitimant, popularment i democràtica, els acords del Parlament de Catalunya. 

El conjunt del sindicalisme alternatiu de Catalunya, al marge dels seus interessos i posicionaments polítics, per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets socials i de les llibertats col·lectives i individuals, va convocar la vaga general del 3 d’octubre: Contra la repressió i en defensa de les llibertats. Aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% de les assalariades (segons dades del ministeri de treball).

La implicació del conjunt de la ciutadania en el referèndum d’autodeterminació català no és excepcional, la vida política de Catalunya s’ha liderat, els últim 10 anys, des de la mobilització popular. És la mobilització des de la implicació al carrer que ha marcat el ritme de la implementació de la radicalitat democràtica des del consens del “dret a decidir”; i de decidir-ho tot. 

Aquesta implicació va tenir el seu zenit en la vaga general del 3 d’octubre on, des del respecte democràtic, la mobilització al carrer va exigir la implementació del dret d’autodeterminació resultat vinculant del referèndum del primer d’octubre.

Malgrat això, i en contra del lideratge de les mobilitzacions al carrer, els governs autonòmics i estatals, no van respectar no estan respectant la voluntat expressada a les urnes de la ciutadania; tant per des de la repressió, la violència judicial i policial, la falta de reconeixement internacional, com des del el trencament dels compromisos electorals, parlamentaris i de govern.

Des de les butaques i els escons s’ha promogut una nova dinàmica que pretén la desmobilització per a, una vegada més, segrestar la voluntat democràtica i retornar el “nosaltres decidim” al pacte polític dels interessos de partit, al marge de les voluntats de la ciutadania i bandejant qualsevol radicalitat democràtica. Segrestan el dret a decidir en matèries com retallada de pensions o el salari mínim, en la crisis d’habitatge i permeten els desnonaments, amb projectes insostenibles amb el medi ambient; amb el seu diàleg social de cúpules que no vol fer ni consultes ni referèndums.

Fa 4 anys la vaga general va triomfar amb el lema contra la repressió i en defensa de les llibertats, perquè uns sindicats la van convocar i la població va desbordar a les institucions. I així seguim, tossudament en peu!

Contra la repressió seguim exigint la desaparició de tots aquells processaments polítics, socials i sindicals. Tant els de les més de 3000 persones vinculats al procés d’autodeterminació com aquells contra activistes, militants i sindicalistes que tenen el seu origen en la persecució dels aparells de l’estat i dels governs, tant estatals com autonòmics.

Exigim la fi de la impunitat repressiva; tant policial, judicial com la de les fiscalies. I la depuració de les restes antidemocràtiques i post franquistes que encara ens assetgen des d’aquestes institucions.

Exigim la retirada de les forces policials estatals, per la seva funció de “tropes d’ocupació”, i la seva participació impune en la repressió contra els drets democràtics de participació política perpetrades el primer d’octubre del 2017.

Exigim també la dissolució dels cossos repressius del govern de Catalunya, encarnats en la violència intrínseca de les ABM, AI, ARRO, BRIMO, i altres vergonyes institucionals que no es netegen amb un simple canvi de sigles. 

Exigim la implementació de la voluntat democràtica expressada per la majoria del país de conquerir l’exercici del dret a l’autodeterminació. I exigim el compromís dels governs, des de la seva responsabilitat de representació de la voluntat democràtica col·lectiva de la ciutadania, d’executar els resultats vinculants del procés d’autodeterminació; el del 2017 i els de futur que comportin la implementació contínua del dret a decidir-ho tot, des de la radicalitat democràtica.

Visca el 3 d’octubre, visca la vaga general.