Les Pensions públiques, altre cop retallades i en perill

La Comissió de Treball del Congreso ha aprovat la tramitació d’una llei de reforma del Sistema Públic de Pensions (SPP) que diu voler garantir-ne la revalorització i l’equilibri comptable. Ho fa el Govern Sánchez amb el suport de ERC i EH-Bildu mentre la dreta espanyola s’hi oposa i enca fins i tot el debat abreujat, de manera que tot plegat apareix davant l’opinió pública com un canvi progressista i fins i tot n’hi ha que aplaudeixen que es reculli la petició del moviment pensionista, presentada amb centenars de milers de signatures, d’una Auditoria dels comptes de la Seguretat Social.

La realitat que veiem és ben diferent: la revalorització que proposa el Projecte no es l’IPC real com s’ha aplicat els darrers anys sinó la mitjana de l’IPC de l’any anterior, el que representa una pèrdua important de poder adquisitiu en les pensions quan, com enguany, hi ha un fort augment de la inflació. Estem davant d’una veritable estafa que, vista la inflació del 5,6% d’enguany i l’augment anunciat del 2,5% al Gener, aquest càlcul ens fa perdre enguany el 3,1% del valor de les pensions. La pèrdua es consolidarà i acumularà any rere any i tan sols hi ha la promesa de revisar el funcionament al cap de cinc anys. Aquesta és la part considerada menys polèmica -la substitució del “Factor de Sostenibilitat” del Govern PP, que feia rebaixar la prestació fins un 30% en origen en funció de dades com l’evolució de l’esperança de vida i del volum de les cotitzacions en el moment del càlcul, pel mecanisme “d’Equitat Intergeneracional” que inclou un augment temporal i insuficient de les cotitzacions i l’intenció de revisar les pensions mínimes segons augmenti el SMI.

Per l’any vinent, el Ministre Escrivá ja ha anunciat una segona reforma que porti al debat parlamentari la recomanació més important de la proposta de 2020 del “Pacto de Toledo”: un sistema complementari de fons d’empresa individualitzats i gestionats per ens privats amb la participació del sindicats “majoritaris” i negociats en convenis col·lectius. Es evident que el desenvolupament d’aquest sistema, al que s’hi desviaran part dels recursos que ara recapta el SPP, l’hi farà perdre encara més el seu caire de sistema solidari i de repartiment per deixar-lo simplement en un mínim de subsistència. Si això passa hauran arrabassat un dret fonamental, històricament reconegut: el dels treballadors a una pensió digna i amb revalorització real.

Els interessos de la banca i les pressions de la UE, que condiciona arreu la concessió dels Fons de recuperació al compromisos de reformes laborals i de pensions que redueixin les despeses públiques, són darrere de les motivacions del Govern en aquest projecte.

Cridem a denunciar la situació i a la mobilització conjunta de pensionistes i dels i les treballadores en actiu per aturar la reforma abans que posi les pensions en una via de divisió i privatització encara més greu. Donem suport a les reivindicacions i convocatòries del moviment pensionista, encapçalades pe Marea Pensionista – COESPE. No al Pacto de Toledo!