En l’aniversari del nostre NO a l’Estat d’alarma

 

El 19 de novembre de 2020, ara fa 1 any, denunciàvem a Plaça Sant Jaume les mesures repressives derivades del segon Estat d’alarma i el toc de queda, exigint que la crisi sanitària es resolgués amb mesures sanitàries, tant més quan feia mesos havia acabat la primera onada i la gestió dels governs en el terreny sanitari havia estat més que qüestionable. 

Hauriem d’haver estat més, però la majoria de l’esquerra havia comprat el discurs del govern PSOE-IU-UP de que la solució de la crisi sanitària derivada de la Covid passava per més control per a fer complir, a base de repressió, les mesures sanitàries. Òbviament, els governs ho van aprofitar i van endurir encara més l’estat policial que ja teníem.

Ja davant els primers estats d’alarma, durant la primera onada, havíem alertat dels acomiadaments i situació impossible de moltes treballadores, dels ERTOs, la massificació dels transports públics o la manca de mesures sanitàries en empreses que es mantenien obertes. Mentre morien els avis, molts d’ells a les residències, i només a Catalunya, més de 45.000 persones, la plana major d’exèrcit, guàrdia civil, i policia, apareixia per la televisió encapçalant la “guerra” del govern contra el virus, amb l’exèrcit entrant a Barcelona per “desinfectar” cridat per Ada Colau, i la carta blanca de JxC i ERC a les policies per aplicar la llei mordassa sense limitacions (170.000 multes!). Vam denunciar que aquesta deriva imposava de facto un estat d’excepció, com vam veure en les prohibicions de les manifestacions del 1er de maig. I hi vam respondre, amb una setmana de xerrades sota el títol “Desconfinem Drets i Llibertats” i recuperant l’espai públic el 23 de maig a la Plaça. Sant. Jaume. 

Per això, quan va començar la segona onada i s’aprovava el 2n estat d’alarma, sabíem el que passaria. I així a desembre ho ratificàvem: el conseller Sàmper anunciava més de 38.000 denúncies, i es produïen excessos policials com ara el d’Ignacio, el jove xilè que va ser agredit pels Mossos per trencar el toc de queda (…), un sensesostre abatut per la Guàrdia Urbana de Barcelona (…); desnonaments quasi sobre el toc de queda com el de finals d’octubre a Nou Barris o les càrregues contra  veïnes del Raval fa una setmana; Ada Colau i Albert Batlle anunciaven (…) l’ampliació de la unitat especial antiavalots de la Guàrdia Urbana … i el conseller Sàmper –el que crida a denunciar els veïns als Mossos si incompleixen les mesures restrictives- deia que calia reforçar el cos de Mossos…” Per seguir denunciant-ho, a desembre vam posar en marxa un webinari “Escalada repressiva contra el moviment pels drets nacionals i les lluites socials”.

Res de tot això va canviar amb les eleccions del 14F i hem hagut de seguir exigint la retirada de la Generalitat dels judicis contra lluitadors, però seguíem creient que dèiem que calia seguir lluitant perquè la repressió generava por i aquesta era una “…eina per retallar els nostres drets, i (…) caldo de cultiu del feixisme,..”. Però l’enduriment de la repressió covada durant els estats d’alarma, amb la impunitat policial més absoluta, van esclatar el febrer en les mobilitzacions per la llibertat de Hasel: carrusels, bales de foam, càrregues salvatges… I el març tornàvem a denunciar-ho, enfrontant la criminalització del jovent, en la Plaça del Rei, explicant que “La ràbia i la indignació acumulada ha fet vesar el vas”.

A 1 any d’aquell posicionament, el 19 de novembre, contra l’Estat d’alarma, exigint mesures sanitàries per una crisi sanitària i no d’ordre públic, encarem un altre increment de casos i tot fa presagiar un nou increment de les limitacions de drets i llibertats.

Com llavors, destriem repressió de mesures sanitàries: enfrontem la primera i exigim les segones.

Plataforma 3 d’0ctubre (P3O)

Països Catalans, a 19 de novembre de 2021