37 vides negres que sí ens importen!!

No cal entrar a descriure unes imatges tant esfereïdores com hem vist tots. El grau de repressió és brutal, amb l’oberta complicitat de la guàrdia civil amb la policia marroquina, massacre, devolucions en calent, enterraments sense autòpsia ni saber qui son…, i els pocs que s’han salvat seran empesos a una malviure sense papers, fent de ma d’obra sobreexplotada. Sánchez i Marlaska parlen de “violent assalt”, “elogien” la gendarmeria i responsabilitzen, com l’extrema-dreta, les víctimes, les més pobres que no han tingut ni per pagar-se una pastera, de “màfies”, la UE els aplaudeix i Podemos calla i es fa còmplice.

Racisme institucional planificat

No és cap casualitat. És un crim planificat. Pedro Sánchez va buscar el març passat que la policia marroquina (denunciada reiteradament per la seva brutalitat) actues contra la immigració, a canvi de vendre’s el poble sahrauí. A l’abril, ho ratificava viatjant a Rabat entrevistant-se amb Mohamed VI. El 6 de maig el Grup Permanent Hispano-Marroquí sobre Migracions es reunia a la capital marroquina i el 15 de juny, Grande-Marlaska, rebia a Madrid el seu homòleg marroquí, Abdelouafi Laftit. El Marroc ha rebut entre 2014 i 2020 almenys 343 M d’euros del fons de la UE per a polítiques de control fronterer, i només el 2021 Espanya li va lliurar 30M perquè blindés la seva frontera sud.

I per a deixar palesa la seva feina, la setmana anterior al salt, la policia marroquina va atiar als migrants que malvivien prop de la frontera, per empenye’ls al salt i poder emprar-se a fons. Així ho van fer, amb la complicitat de la guàrdia civil.  

La utilització dels refugiats

La comparació amb els refugiats ucraïnesos que, com els senegalesos, fugien d’una guerra, habitualment es redueix al color de la pell. Es obvi que això influeix però no és lo central. És la utilització política que ha fet la UE, i darrera seu l’estat espanyol, de la guerra d’Ucraïna, darrera la qual “justificar” el rearmament. Calia per tant fer propers els refugiats.

No és el cas de la guerra de Sudan: quan més lluny la sentim i més estranya ens sigui, millor. Allà, des de 2014, Obama va declarar l’emergència nacional respecte al Sudan del Sud, i Biden, acaba d’allargar-ho un any més per que la situació a la nació africana representa una “amenaça” per als EUA i els seus interessos. Perquè?

Espoli dels recursos en origen

Perquè a la regió d’Unity i l’Alt Nil hi ha petroli (90% de les exportacions, majoritàriament en cru), avui especialment explotat per les companyies xinesa, malàisies i índies, d’un cantó i, en menor mesura, la Chevron de l’Standart Oil ianqui, amb suecs i francesos de l’altre, participant totes de la guerra en un i altre bàndol. Amb l’agreujant d’una missió de cascos blaus de l’ONU votada per unanimitat, des del primer dia d’independència. Conclusió una guerra molt bruta que porta més de 400.000 morts civils caiguts en atacs o morts de gana, perquè a més de la contaminació d’aigües pels pous, s’hi suma una sequera d’anys i una brutal desforestació…

De la mateixa manera trobarem els migrants senegalesos als quals les pesqueres espanyoles els esquilmen el mar, o la minera també espanyola SP Mining, que està desplaçant en l’espoli a les franceses… Àfrica és rica, si no els roben el pà els mateixos que els apallissen en saltar la tanca o els 3000 que van morir al Mediterrani l’any passat, o els 2000 en el desert del Sàhara. I això te nom, massacres, i te responsables, els polítics que governen pel gran capital, en el nostre cas el govern “més progressista” de la història de PSOE – IU – Podemos.

Tota la solidaritat amb els immigrants, refugiats o no! Les vides negres importen!

Dimissió Marlaska

Trencament de pacte amb el Marroc: ni un euro per a matances i reconeixement del Sàhara

Derogació llei d’estrangeria