“Deficiències sistèmiques”

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte a les qüestions prejudicials remeses pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per a aclarir l’abast de les euroordres, ha generat els titulars mediàtics de l’últim dia d’aquest gener de 2023.

Sembla que pel TJUE, el risc de vulneració de drets fonamentals (si no es demostra deficiències sistèmiques i generalitzades) no és suficient com per rebutjar extradicions reclamades des d’euroordres. Però la sentència clarifica que, les euroordres, es poden denegar si s’utilitzen contra un grup identificable, que alguns entén que podria ser els independentistes.

Les Pensions públiques, altre cop retallades i en perill

La Comissió de Treball del Congreso ha aprovat la tramitació d’una llei de reforma del Sistema Públic de Pensions (SPP) que diu voler garantir-ne la revalorització i l’equilibri comptable. Ho fa el Govern Sánchez amb el suport de ERC i EH-Bildu mentre la dreta espanyola s’hi oposa i enca fins i tot el debat abreujat, de manera que tot plegat apareix davant l’opinió pública com un canvi progressista i fins i tot n’hi ha que aplaudeixen que es reculli la petició del moviment pensionista, presentada amb centenars de milers de signatures, d’una Auditoria dels comptes de la Seguretat Social.

Vídeo intervencions 3 d’octubre del 2021

A disposició el vídeo de la concentració Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i en defensa de les llibertats del matí del dia 3/10/21 a la plaça del 5 d’Oros.

Van ser convidats a participar-hi els sindicats convocants de la vaga general del 3 d’octubre del 2017. Han intervingut CNT, CO.BS, COS, I-CSC, IAC i SO. També hi van intervenir representació d’ANC i Òmnium Cultural amb una salutació com a convocants de la manifestació a Francesc Macià per marxar fins a la concentració de la Plataforma 3 d’octubre.

Mals usos fedataris

Ara mateix és imprescindible la dissolució dels actuals cossos d’antiavalots qüestionats socialment; per què la nostra societat necessita confiar en les seves institucions. És imprescindible la desaparició del principi de fedatari en els aspectes d’ordre públic de les nostres policies, i molt especialment, la priorització de la protecció de les persones i els seus drets de ciutadania en qualsevol actuació policial.

El cas de Marcel Vivet torna a posar sobre la taula el creixent rebuig social cap a les unitats antiavalots del Mossos d’Esquadra en una societat, la nostra, que els considera cada dia més una xacra social; les noves forces de repressió sistèmica del règim del 78…?

La sensació que és percep d’impunitat absoluta dels policies d’aquestes unitats son fruit d’una continuada política de la dreta catalana que, per prioritzar la defensa dels seus privilegis (gairebé feudals), ha deixat créixer aquest tumor fins a nivells incontenibles.

Drets?

Ha passat una mica més d’un any des de la primera mort oficial per Covid-19, un any terrible que tindrà ecos durant molt de temps, un any on hem patit una retallada sostinguda i sistemàtica de drets i llibertats, i on hem normalitzat situacions que serien molt complicades d’explicar a una persona amb mentalitat PreCovid.

Solidaritat amb el cas Pedro Álvarez

La repressió ve de lluny. Per a algunes persones és, des de sempre, el pa de cada dia; per a altres és la descoberta incòmoda que canvia les seves vides. I, d’una o altra manera, la repressió ens afecta a totes.

En aquest marc repressiu, la història ben coneguda de l’assassinat de Pedro Álvarez i la llarga lluita dels seus pares i de molts col·lectius perquè es faci justícia, és absolutament vigent: en Pedro tenia vint anys quan el 15 de desembre de 1992 a l’Hospitalet de Llobregat (al defensar la seva xicota de la violència del conductor d’un cotxe en una picabaralla de trànsit) rebé un tret al cap que li produí la mort. El principal acusat, un agent de la policia nacional.

Atemorir a qui lluita pels drets i llibertats…

El passat 27/11/2020, la plataforma 3 d’Octubre, fèiem costat als nostres companys Moisés i @fgarrobo, encausats per la #vaga8N de 2017, quan anaven a recollir la sentència a l’Audiència Provincial.

Tota una sentència política, que com es va assenyalar en l’acte, seguia la doctrina Marchena del judici del procés, donant una lectura totalment esbiaixada a la paraula violència, ja que no n’hi va haver, i s’agreujava quan s’aplicava a la legítima acció dels i de les veïnes de Nou Barris en un piquet en una vaga general, dret que, per tant, també es veia  vulnerat.

L’estat d’alarma comporta una nova onada repressiva

El passat 19 de novembre, la Plataforma 3 d’Octubre vàrem fer una denúncia política sobre les mesures repressives que es deriven de l’estat d’alarma i del toc de queda, a la Pl. Sant Jaume.

Entre el final de la primera onada i el més d’octubre els governs no han sabut preparar les mesures sanitàries necessàries per minimitzar els efectes d’una segona onada. Malauradament, un cop s’han manifestat un gran nombre de nous casos, els governs han decretat mesures de restricció de mobilitat i d’activitat econòmica parcial sense acompanyar-les de les mesures de suport econòmic necessàries.