Crida a la mobilització continuada i persistent contra la repressió i en defensa de drets i llibertats, canviem el model econòmic i social, i posem la vida al centre.

La Plataforma 3 octubre es va constituir contra la repressió  i per les llibertats i  amb un centenar llarg d’entitats i organitzacions que van participar de la convocatòria de la vaga general del 3 d’octubre del 2017.

Trobem el seu perquè en el primer d’octubre de 2017 quan es va celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya convocat com a “vinculant”. Aquest referèndum es va poder realitzar per la implicació del conjunt de la ciutadania en la seva organització; legitimant, popularment i democràtica, els acords del Parlament de Catalunya.

La implicació de la ciutadania en la vida política de Catalunya ve de lluny: en tots els àmbits de defensa de drets i de llibertats des de la mobilització popular i la lluita al carrer, als centres de treball, a l’administració pública, a les escoles, a les universitats, en les plataformes de defensa dels drets socials…

És aquesta mobilització popular qui ha marcat el ritme polític per aconseguir, amb absoluta radicalitat democràtica i des del consens el “dret a decidir”, el dret a decidir-ho tot; el dret i el deure d’exercir totes les sobiranies individuals i col•lectives.

El 2017 el conjunt del sindicalisme alternatiu de Catalunya, al marge dels seus interessos i posicionaments polítics, davant de la repressió cruenta de l’estat espanyol el dia 1 d’octubre i en defensa dels drets socials i de les llibertats col•lectives i individuals, va convocar la vaga general del 3 d’octubre: Contra la repressió i en defensa de les llibertats.

Aquesta vaga general va ser la que ha tingut  més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% de les assalariades (segons dades del ministeri de Treball).

Malauradament, en contra del lideratge de les mobilitzacions al carrer, els governs autonòmics i estatals, no van respectar – NO ESTAN RESPECTANT! – la voluntat expressada a les urnes per la ciutadania.

En són clars exemples les disputes de poder partidistes, i no haver sabut aprofitar el context de crisi sanitària i econòmica per promoure un canvi de model.

Som davant d’una nova dinàmica “reformista i autonòmica” que pretén la desmobilització per a, una vegada més, segrestar la voluntat democràtica. Retornar el “nosaltres decidim” al pacte polític dels interessos de partit, al marge de les voluntats de la ciutadania i bandejant qualsevol radicalitat democràtica.

Segrestant el dret a decidir-ho tot en matèries com retallada de pensions o el salari mínim, en la crisis d’habitatge o permeten els desnonaments; amb projectes insostenibles amb el medi ambient; amb el seu diàleg social de cúpules que no vol fer ni consultes ni referèndums.

Ara estem pitjor que el 2017.

Quatre anys després d’aquella vaga general, volem reivindicar l’esperit i els objectius que aquell dia van fer possible la vaga general més exitosa de les darreres dècades.

Efectivament, quatre anys després hem anat a pitjor i la crisi sanitària ha evidenciat les mancances dels serveis públics i la pobre resposta de les institucions

Clarament, hem empitjorat molt en,

Un increment de la repressió, que lluny d’afluixar, està més ferma que mai i amenaça a més de 3500 persones per exercir el dret i deure a la dissidència política.

Constatem el zel repressiu  dels cossos de seguretat (també el cos de Mossos d’Esquadra ) contra qualsevol dissidència política i social amb identificacions indiscriminades, enregistrament  de concentracions, ús de foam, i l’ús pervers de l’acció de l’advocacia de la Generalitat contra els lluitadors dels moviments socials.

Tot plegat es resumeix en un totalitarisme d’estat per garantir els interessos de les elits i la monarquia corrupta duta a terme per una part de l’alt funcionariat amb la permissivitat i connivència dels partits del regim del 78.

I també hem empitjorat molt en molts drets laborals i elementals. Com el dret a un habitatge digne, uns serveis públics de qualitat, un marc laboral just, unes pensions garantides…

Són qüestionats sota els efectes de la crisi capitalista que vivim!

El desacomplexament del franquisme subjacent dels òrgans judicials, que impossibilita un estat de dret amb qualitat democràtica e imposa la reculada del dret de reunió, manifestació, expressió… i la negació del dret a l’autodeterminació!

Avui també les llibertats són cada cop més qüestionades, no només el dret d’autodeterminació, del qual un cop i altre el govern no vol ni sentir-ne a parlar, sinó també moltes llibertats democràtiques negades per l’estat monàrquic.

La retallada de llibertat d’expressió, d’opinió, i protesta

Prioritzar una suposada seguretat en front a la llibertat de circulació, la llibertat de consciència, soscavar la llibertat de pensament i voler coartar la llibertat sindical.

Després d’una mal gestionada crisi sanitària i de govern, s’agreujarà la crisi econòmica i humana que afectarà sobretot a les classes populars i perpetuarà el domini de les elits econòmiques del regim monàrquic del 78.

Ara més que mai ens cal trobar espais on coordinem i decidim noves propostes de mobilització.

La Plataforma 3 d’octubre en pot ser un, però de bon grat col•laborarem i participarem a qualsevol intent d’unir la mobilització amb un pla de lluita conjunt.

Per això fem una crida a la mobilització popular continuada i persistent per aconseguir:

  • L’Amnistia i la desaparició de tots aquells processaments polítics, socials i sindicals. Tant els de les més de 3000 persones vinculats al procés d’autodeterminació com aquells contra activistes, militants i sindicalistes que tenen el seu origen en la persecució dels aparells de l’estat i dels governs, tant estatals com autonòmics.
  • Exigim La derogació de la llei mordassa que criminalitza la dissidència política.
  • I Exigim la fi de la impunitat repressiva; tant policial, judicial com la de les fiscalies. I la depuració de les restes antidemocràtiques i post franquistes que encara ens assetgen des d’aquestes institucions.
  • Exigim la retirada de les forces policials estatals, per la seva funció de “tropes d’ocupació”, i la seva participació impune en la repressió contra els drets democràtics de participació política perpetrades el primer d’octubre del 2017.
  • Exigim també la dissolució dels cossos repressius del govern de Catalunya, encarnats en la violència intrínseca de les ABM, AI, ARRO, BRIMO, i altres vergonyes institucionals que no es netegen amb un simple canvi de sigles.
  • Exigim la implementació de la voluntat democràtica expressada per la majoria del país de conquerir l’exercici del dret a l’autodeterminació. I exigim el compromís dels governs, des de la seva responsabilitat de representació de la voluntat democràtica col·lectiva de la ciutadania, d’executar els resultats vinculants del procés d’autodeterminació; el del 2017 i els de futur que comportin la implementació contínua del dret a decidir-ho tot, des de la radicalitat democràtica.

TOMBEM EL RÈGIM!

CANVIEM EL MODEL ECONÒMIC I SOCIAL, POSEM LA VIDA AL CENTRE!

UNA VIDA QUE NOMÉS POTSER PLENA SI ÉS REBEL: VISCA LA MOBILITZACIÓ POPULAR!

VISCA EL 3 D’OCTUBRE, I VISCA LA VAGA GENERAL