Transcripció Carles Riera

L’estat, les institucions de l’estat, el govern espanyol han aprofitat aquesta pandèmia, aquesta crisi sanitària per dur a terme 3 regressions, 3 passes enrere des del punt de vista democràtic. Per una banda, la recentralització des del punt de vista de l’estat, per un altra una regressió des del `punt de vista de drets civils, polítics i de drets democràtics i finalment, una regressió en els drets socials. Veurem provablement i malauradament com s’intentarà una recapitalització del sistema financer del gran capital i en canvi una descapitalització i precarització de la classe treballadora i les classes populars. Per tant, aprofitant aquesta situació de crisi sanitària d’aquesta pandèmia l’estat no perd l’oportunitat per tal de reforçar el règim i per tal de reforçar les seves polítiques més regressives.

Em preguntàveu quines eren les accions que de forma immediata o a curt termini ens cal dur a terme per fer front a aquesta política a questa gestió de la pandèmia. Una primera qüestió és tot allò que te que veure amb les protestes celebrades, amb l’acció de la Plataforma 3 d’octubre de dissabte vinent: Recuperar el carrer, reapropiar-nos de l’espai públic com un espai de lluita política, com un espai de lluita social. fonamental amb les mesures higièniques i sanitàries que convingui a cada moment. Però ens hem de reapropiar i hem de resignificar l’espai públic com un espai de lluita social, sindical i política. També hem de convertir l’espai públic en un espai de llibertat des del punt de vista de l’autoorganització social, sindical, comunitària. Aquest és un repte fonamental .

També és fonamental que responguem també de forma solidària i col·lectiva a la repressió que sens dubte no s’ha aturat i, provablement, anirà a més.

També ens preguntàveu què hem de fer en perspectiva de futur; d’entrada estic d’acord en l’objectiu de la plataforma. Però en destaco algunes qüestions. Des del punt de vista de futur, tenim un doble repte, un repte més a curt termini i un altre repte a mig i llarg termini. A curt el que hem de desenvolupar és un pla de xoc, una sèrie de mesures social, polítiques, econòmiques… que posin la vida al centre, que posin la cura de la vida al centre. Aquella vella dualitat del capital o la vida, l’hem d’enfocar en posar la vida per damunt del capital. Això vol dir defensar els serveis públics, revertir les retallades i una forta inversió en tot el que són serveis públics: salut, educació… Una Renda Bàsica Universal, és a dir que ningú es quedi sense el que en diem pa, sostre i treball. Dret universal a l’habitatge; dret universal als subministres bàsics; dret universal a una salut pública universal i una educació pública universal i a tot el que són les condicions bàsiques per una vida digna. Aquest és un objectiu fonamental.

Un pla de xoc que ha d’abordar aquest objectius i aquestes prioritats i òbviament que la factura de tot això la pagui el capital, la pagui el gran capital i que la pagui la banca. Això implica un enorme lluita social i una enorme lluita política i ens cal construir amplies aliances, amplis espais d’unitat per tal de defensar aquesta reivindicacions i aquest objectius. Que es prohibeixin els desnonaments, que es prohibeixin els acomiadaments; el foment de l’economia social i solidària però també la recuperació a mans públiques de tost els serveis bàsics que han estat privatitzats. Que tornin a mans públiques tots els recursos bàsics i les infraestructures estratègiques del país. Aquesta es una gran batalla que hem d’abordar, és una tasca enorme, magnífica però l’hem d’abordar amb solidaritat i amb unitat.

Després ens ve un repte que ja l’hem d’abordar des d’ara que, òbviament l’hem d’imaginar a mig llarg termini; que ja és directament una lluita antisistèmica, una lluita per tal de derogar, per deconstituir el sistema capitalista, el sistema patriarcal i que aquesta crisi sigui una oportunitat, una finestra oberta per tal de construir un altre model de societat de naturalesa socialista, feminista, i ecologista. Això també ho hem d’abordar ara.

És important treballar el curt termini i, d’altra banda cal que desenvolupem estratègies de lluita per tal d’aconseguir el derrocament del sistema i aprofundir en les alternatives que volem posar en el seu lloc Això requereix àmplies aliances socials, sindicals i polítiques per tal de dur-ho a terme

Però d’altra banda el que també sabem i tenim clar és que tot això, en el marc jurídicopolític de l’estat espanyol, en el mars constitucional de l’esta espanyol, amb la correlació de forces; en el sistema d’interessos de l’estat espanyol això que en diem el règim del 78 no és possible. Per tant, ens cal la ruptura democràtica amb l’estat, ens cal exercir efectivament l’autodeterminació, ens cal assolir la independència per tal d’obrir un nou espai d’oportunitat social i polític en el nostre país que ens permeti avançar cap aquets objectius. Alliberant-nos d’aquesta gàbia, d’aquest jou que representa el règim del 78 per tant, la lluita per l’autodeterminació , la lluita per la independència continua tant vigent com sempre. Ho dic perquè hi ha gent que s’ho pregunta. Evidentment, si algú en te dubtes només cal veure que la primera cosa que fa l’estat espanyol com a resposta ala crisi és la recentralització. Sabem que l’autonomia és un miratge; ja ho vàrem veure amb l’aplicació del 155 i ho he vist ara amb aquesta recentralització Per tant ens cal construir fortes aliances sobretot socials sindicals a l’espai públic a les lluites al carres i ens cal construir també aliances polítiques el més fortes possibles tan al carrer com a les institucions per tal que les institucions es posin al servei d’aquets programa i d’aquests objectius.

Per acabar, voldria reivindicar el 3 d’octubre precisament. El 3 d’octubre és tant important com l’1 d’octubre. La vaga general més important de la historia; vàrem aturar el país i vàrem controlar el territori. Aquests és el camí. Hem de crear les condicions per tal que siguin possibles molts 3 d’octubre més que són els que ens permetran tant guanyar aquest objectiu del pla de xoc com crear les condicions per al capgirament del sistema. Ens permetrà crear l’hegemonia per capgirar el sistema.

Per tant, si voleu una darrera conclusió: treballem per reconstruir el 3 d’octubre perquè aquest és el camí.