Transcripció intervenció Iolanda Maurici

Formo part d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme al Garraf, i com altres col·lectius que ens dediquem a la defensa dels drets humans estem sota la coordinadora Obrim Fronteres. Treballem en la defensa de Drets Humans a part de drets socials i civils. Tenim veïnes que no en tenen cap de dret garantit. Quan es va aprovar la llei Mordassa ja es va veure la intenció de l’estat de negar la qualitat de persona a determinats col·lectius, és a dir permetre una vulneració dels Drets Humans bàsics; el dret a la vida, perquè si tu fas una devolució en calent a una persona que està saltant una valla, si tu no salves la persona que s’està enfonsant a la Mediterrània, l’estàs matant directament. Quan sents allò de “Europa, no fa res”. Perdona? Els europeus el sestem matant directament: Per tant, quan parlem de drets tinguem en compte que l’estat espanyol i Europa no respecta cap dret.

Si no respectem el dret a la vida, imaginem-nos com van tots els altres. Dels Socials, Drets Civils ja ni se sabe lo que son.

Referent a la llei Mordassa, tots els col·lectius de defensa dels Drets Humans ja ens hi vàrem oposar i intentar-la derogar per aquests motius.

A la gent se li escapa que les devolucions en calent, els assassinats planificats els recull també aquesta llei.

Ara es declara l’estat d’alarma i ens preguntem com menjaran moltes veïnes? Perquè després de dues setmanes sense poder sortir amb la manta o de no poder anar a netejar els mocs de la iaia, com poden subsistir aquestes persones? I les organitzacions i els MMSS que estem al peu del carrer, als barris, a les comarques des de baix ens organitzem immediatament i muntem caixes de resistència: Caixes de resistència que encara ara estan funcionant i que gràcies a l’activisme estem defensant el dret a l’alimentació. No la sobirania alimentària! sinó a l’alimentació.

Què passa quan ens organitzem i diem que no pot ser que es morin de gana, l’estat només se li ocorre treure l’exercit. I que la gent s’alimenti?. Els que no són ni persona… ? Com que no existeixen, com que no tenen papers, com que no estan empadronats.

Alguns municipis ens han dit que atenen a tot el món. A tots els que tenen empadronats. La gent a qui es negat el padró, no els estàs ajudant perquè mai han esta usuaris dels Serveis Socials.

Què passa a Barcelona. Multes arreu. Quan s’organitza el sindicat dels manters o les companyes de les cures i les caixes de resistència; com reacciona l’administració pretesament d’esquerres? Multant. 60.000€ pels que no tenen per menjar. Aquesta és la resposta municipal.

En aquests dies de pèrdues de drets les persones als CIE amb perill d’encomanar-se el virus, confinats un sobre els altres. Al final es van tancant CIE per la impossibilitat de deportar-los. Això és una perversitat. Quan deixes les polítiques socials com haurien de ser les d’immigració en mans del Ministro del Interior passen aquestes coses. Encara ara estem pendents de si deportaran els que estan en tràmit.

Això és el que garanteix l’estat on ens trobem. Uns espais de terror que són els CIE. A més a més de no tenir papers, ni està empadronat que no et permet anar a l’escola, no permet tenir una targeta per anar al metge, no poder treballar perquè abans has de tenir una oferta, a més a més has de viure amb la por que en qualsevol moment et tanquin en un lloc i et puguin deportar. Això és política del terror; terrorisme d’estat.

Organitzem les caixes de resistència en quinze dies i el pas següent és exigir una regularització d’urgència. Tenim una llei d’estrangeria nefasta que ehem de derogar, però te un article el 127 que permet una regularització quan concorren circumstàncies especials. L’estat pot en un moment determinat dir: ara cal regularitzar. Portem un més llarg fent pressió.

Treballem en cinc aspectes concrets. A part de demanar la derogació de la llei d’estrangeria; volem la regularització urgent a través de l’article 127; l’empadronament; que els joves extutelats quan surtin d’un centre tutelat puguin tenir accés a la residència i a un permís de treball; la regularització sense necessitat de contracte i equiparar el refugi a l’estrangeria.

Ens hem unit més de 500 organitzacions d’arreu de l’estat amb la campanya “regularización, ya!”. És una reivindicació justa i que afecta als Drets Humans. Però això no s’acaba aquí; va molt vinculat als drets socials: No pot ser que tinguem esclaus; hi ha persones que viuen en l’esclavitud. I així de clar ho diem als polítics: l’esclavitud al segle XXI, existeix. Quan hi ha persones que si protesten les foten fora amb una patada al cul, perquè són internes, dones de neteja. Les persones temporeres a Huelva, Lleida estan al carrer vivint en condicions infrahumanes, què és això si no esclavitud?

No se’ns escapa que primer els Drets Humans, que tinguin el dret a la vida garantit, però els drets socials per a totes; perquè defensar els drets de les migrades és defensar, també, els nostres de drets. I també els drets civils: no pots participar a la vida política, no tens dret a votar. Només cal preguntar-se en el marc de la Plataforma 3 d’octubre qui ha estat deportat i qui està encara empresonat per les protestes de a sentència del Suprem?. Quins noms i cognoms tenen? Són companys marroquins; i per això encara estan a la presó. Defensar el drets de les migrants és defensar els drets de totes. Volem construir una societat on no hi ha persones racialitzades, on totes les persones tenen els mateixos drets. Ens cal molt suport; les companyes de Lleida van ser represaliades aquesta setmana just abans que a Gràcia durant una acció sindical. Les accions sindicals no estan prohibides per l’estat d’alarma i en canvi van ser identificades les portaveus i fins i tot les periodistes; la qual cosa va ajudar en la difusió del cas.

Control tecnològic de les persones: la dissidència i perfils terroristes o radicals

El fet de canviar de consum; deixar de veure Caca-cola et pot fer sospitosa de radicalització. A qui és tipifica de radical? A Europa qui ha causat més morts és l’extrema dreta per a qui es tipifica són a altres persones.

Les tecnologies poden ser unes oportunitats per a les persones però només les estan utilitzant per controlar-nos. Jo puc demanar cita per internet per renovar el DNI. Però hi ha moltes persones que no poden fer-ho, s’han de llevar a les 5 del matí i fer cua i provar sort. A les companyes migrants també se’ls nega els drets tecnològics. El tema del padró; diuen que no poden empadronar d’ofici, però si tenen a tothom geolocalitzat amb el mòbil. Per què ha de passar la guàrdia urbana per saber si aquella persona dorm allà? Quan volen, poden.

Dret a l’autodeterminació

Cal defensar els drets socials, civils i polítics de totes inclòs el dret a l’autodeterminació. Per mi és indestriable la defensa de tots els drets i per a totes. O defensem tots els drets alhora o no ens autodeterminarem com a poble, perquè no serem un poble que valgui la pena.

Rebaixar objectius, rebaixar mobilitzacions; aquesta dicotomia no la veig. Ni en el tema de l’autodeterminació ni en cap altre. Altra cosa és mesurar les nostres forces. Des de l’activisme, s’arriba on s’arriba, la vida et dona fins on et dona, però no hem de rebaixar mai els objectius i continuar mobilitzant-nos. Altra cosa són les formes que han de ser més imaginatives, valorar quines forces temin i és molt clau la generació de marcs unitaris perquè ens enforteix moltíssim. No podem estar totes a tot però si podem confluir en determinats moments i adonar-nos que juntes som molt més fortes. Hi ha objectius compartits que ens permeten sumar i multiplicar.