Fòrum Social Constituent o un nou Arenys de Munt
A l’anterior escrit acabava referint-me a una necessària mutació social deliberativa liderada pel poble, pel poder popular, pel poder constituent.
En la primera part, argumentava que cal afrontar la sortida de l’estat d’alarma amb dues mirades. Una mirada a curt termini, totalment imprescindible per anar recuperant la lluita al carrer, als centres de treball, a les universitats…
L’estat d’alarma imposat per l’estat ha tingut efectes negatius: pèrdua de drets i llibertats; militarització i control policial de l’espai públic; recentralització de competències i rebaixa del minso exercici de la sobirania del poble català; connivència del poder judicial que ha deixat sense empara jurídica el dret a protesta… La qual cosa ens obliga a lluitar per evitar que es perpetuïn aquest efectes i per assegurar que el cost de la crisi econòmica i social no recaigui en la classe treballadora, ni es creï un endeutament inassumible que acabarà repercutint en més retallades dels serveis públics.
Però no n’hi ha prou. No podem caure en l’error de gastar totes les energies en accions reactives, per imprescindibles que siguin. Per això, ens cal una mirada a mig llarg termini i esmerçar part de la força de l’activisme popular en la construcció d’un nou model polític, econòmic social i nacional que posi la Vida al centre.
Per a fer-ho no hi ha fórmules màgiques, però tenim la sort de no partir de zero.
D’una banda tenim uns bons pilars: el feminisme, l’ecologisme, l’economia social i solidària, la sobirania alimentària i energètica, la defensa dels serveis públics… Tots ells són un bon punt de partida però és necessària la seva vertebració; la seva interrelació; l’escoltar-se activament per assolir la concreció d’aquest nou model.
I, d’altra banda, tenim experiències mobilitzadores recents, més o menys reeixides, que ens poden servir de referent. Potser cap d’elles és aplicable al context actual però ens pot donar pistes de com posar-nos-hi. En citaré només un parell de les moltes que s’ha activat darrerament al país. Una de base territorial però impulsada des de l’àmbit nacional i una altra nascuda de l’àmbit local que es va replicar arreu.
El Fòrum Social Constituent
“Aixequem la República” (desembre 2017) em serveix d’exemple d’un intent de vertebració d’àmbit nacional.
S’estructurava en 3 elements bàsics: la celebració dels “laboratoris republicans” on s’elaboraven els treballs preliminars que conformaven les “carpetes de debat territorial” –suma de propostes conceptuals; documents de referència i, sobretot, propostes d’accions concretes- que passaven a la fase de deliberació territorial. Aquets debats i deliberacions territorials havien de conduir a una síntesi i concreció final en el “Fòrum Social i Constituent”.
Tenim els MMSS i les lluites per l’exercici de totes les sobiranies com a base sectorial i tenim un seguit de plataformes, comitès, consells, assemblees locals arreu del territori. Cal només saber trobar l’espurna que ho posi en marxa.
Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
Sent conscient de la dificultat d’un procés nacional, tenim altres iniciatives sorgides al món local que ens poden orientar. El 13 de setembre de 2009, Arenys de Munt va començar una onada de consultes populars que ens va portar al referèndum de l’1 d’octubre.
Semblantment, no ens podem imaginar algun municipi que engegui una campanya d’auditoria municipal que el porti a l’elaboració d’un Pla Municipal Popular.?
Es pot començar per auditar el pressupost municipal i seguir fins on les característiques del municipi ens ho demani. De ben segur que coincidirem en la necessitat d’auditar l’estat i les mancances dels serveis públics (concessions, concerts, 100% públics). I podem seguir pel model econòmic i comercial (extractiu, especulatiu o sostenible, solidari i innovador que genera valor afegit); la mobilitat i els seus efectes; l’ús i el valor que donem al nostre temps.
Arribats aquí, poden seguir i auditar les xarxes de suport mutu i comunitari; el grau de valoració que es dona als serveis de cures, a la cultura, a l’espai verd i la contaminació ambiental i al lleure creatiu.
Posar la lupa en les xarxes de poder, des de l’antic caciquisme fins al clientelisme partidista i en el contrapès de la capacitat d’empoderament ciutadà efectiu que ha de ser la base per a la creació d’estructures de veritable democràcia des del poder popular. I fins on calgui per tenir una diagnosi integral de la vida del municipi.
Un cop aconseguida la diagnosi del vell model de “normalitat” només ens caldrà aplicar-hi diferents capes a partir de les bases que ens aporta el feminisme, l’ecologisme, l’economia social i solidària, la sobirania alimentària i energètica, la defensa dels serveis públics, la democràcia participativa, deliberativa i directa… per anar configurant un Pla Municipal Popular que transformi (muti) el model de poble, vila, barri o ciutat posant la VIDA (la sobirania reproductiva) al centre.
Sigui quin sigui el dispositiu que s’acabi aplicant ens portarà al debat final del model d’estat que millor pot garantir aquest nou paradigma. Com a conseqüència lògica, l’exercici del dret a l’autodeterminació, l’exercici del dret a decidir, serà l’única manera d’ubicar políticament el nou model social, econòmic i polític construït entre totes.
Un nombre important i creixent de persones creiem que un nou estat català en forma de república social serà la culminació d’aquest procés de sobirania nacional i d’exercici de poder constituent.
Joan Tarrida Bellver
Plataforma 3 octubre
Plataforma 3 d'Octubre 
You must be logged in to post a comment.